dilluns, 4 d’abril de 2016

DE LA IMPORTÀNCIA DE TRACTAR BÉ ELS TREBALLADORS I LES TREBALLADORES.

Bertolt Brecht, 1898-1956.

Demolició del vaixell «Oskawa» per la seva tripulació

Al començament de 1922
em vaig embarcar en el Oskawa,
un vapor de sis mil tones,
construït quatre anys abans amb un cost de
dos milions de dòlars
per la United States Shipping Board. A Hamburg
vam fer un noli de xampany i licors amb destinació a Rio de Janeiro.
Com que la paga era escassa,
vam sentir la necessitat d'ofegar
en alcohol les nostres penes. Així,
diverses caixes de xampany van prendre
el camí del cau de la tripulació. Però també en
la càmera d'oficials,
i fins i tot al pont i a la cambra de derrota,
se sentia als quatre dies de deixar Hamburg,
dringadissa de gots i cançons
de gent despreocupada. Diverses vegades
el vaixell es va desviar de la seva ruta. No obstant això,
gràcies a què vam tenir molta sort, arribàrem
a Rio de Janeiro. El nostre capità,
en comptar-les durant la descàrrega, va comprovar que faltaven
cent caixes de xampany. Però, no trobant
millor tripulació en el Brasil,
va haver de seguir amb nosaltres. Vam carregar
més de mil tones de carn congelada amb destinació a
Hamburg.
Als pocs dies de mar, es va apoderar de nosaltres la
preocupació
per la paga petita, la insegura vellesa.
Un de nosaltres, en plena desesperació,
va tirar massa combustible a la caldera, i el foc
va passar de la xemeneia a la coberta, de manera que
bots, pont i cambra de derrota van cremar. Per no
enfonsar-nos
vam col·laborar en l'extinció, però,
cavil·lant sobre la mala paga (incert futur!), no ens
vam esforçar
molt per salvar la coberta. Fàcilment,
amb algunes despeses, podrien reconstruir-la: ja havien
estalviat
suficients diners amb la paga que ens donaven.
I, a més, els esforços excessius en arribar a una certa edat 
fan envellir de seguida els homes inutilitzant-los
per a la lluita per la vida.
Per tant, i atès que havíem de reservar les nostres
forces,
un bon dia van cremar les dinamos, necessitades de cures
que no podien prestar-los gent descontenta. Ens vam quedar
sense llum. Al principi usàvem llums d'oli
per evitar col·lisions amb altres vaixells, però
un mariner cansat, abatut pels pensaments
sobre la seva ombrívola vellesa, per estalviar-se treball, va llançar els
fanals
per la borda. Faltava poc per arribar a Madeira
quan la carn va començar a fer pudor en les cambres frigorífiques

a causa de la fallada de les dinamos. Desgraciadament,
un mariner distret, en comptes de l'aigua de les sentines,
va bombar gairebé tot l'aigua fresca. Quedava encara per beure,
però ja no hi havia suficient per a les calderes.
Per tant, vam haver d'emprar aigua salada per a les màquines,
i d'aquesta forma
se'ns van tornar a taponar els tubs amb la sal. Netejar-los
va portar molt de temps. Set vegades va caldre fer-ho.
Després es va produir una avaria a la sala de màquines.
També
la vam reparar, rient-nos per dins. El Oskawa
es va arrossegar lentament fins a Madeira. Allà
no hi havia manera de fer reparacions de tanta envergadura
com les que necessitàvem. Només vam agafar
una mica d'aigua, alguns fanals i oli per a ells.
Les dinamos
eren, pel que sembla, inservibles i per tant
no funcionava el sistema de refrigeració i la pudor
de la carn congelada ja en descomposició va arribar a
ser insuportable per als nostres
nervis alterats. El capità,
quan es passejava a bord sempre portava una pistola,
la qual cosa constituïa
una ofensiva mostra de desconfiança. Un de nosaltres,
fora de si pel tracte tan indigne,
va deixar anar un doll de vapor pels tubs refrigeradors
perquè aquella maleïda carn
almenys es cogués. I aquella tarda
la tripulació sencera va romandre asseguda, calculant,
diligent,
el que li costaria la càrrega a la United States. Abans que
acabés el viatge
vam aconseguir fins i tot millorar la nostra marca: davant la costa
d'Holanda,

se'ns va acabar aviat el combustible i,
amb grans despeses, vam haver de ser remolcats fins a
Hamburg.
Aquella carn pudenta encara va causar al nostre capità
moltes preocupacions. El vaixell
va ser desballestat. Nosaltres pensàvem
que fins a un nen podria comprendre
que la nostra paga era realment massa petita.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada